El diagnòstic
Què és aquest debut
El diagnòstic és el moment en què la família rep la notícia: el seu fill o filla té una discapacitat o un trastorn del desenvolupament. És un dels moments més difícils i desorientadors del camí.
No hi ha una manera correcta de viure’l. Algunes famílies senten alleujament per posar nom al que estaven observant; d’altres senten por, tristesa o incertesa. Tot és vàlid.
El que sí que és comú és la sensació de no saber per on començar. Aquesta pàgina vol ajudar a orientar els primers passos pràctics, sense pressa.
No estàs sol/a
Associacions com Acompanya’m StCugat ofereixen acompanyament gratuït de famílies que han viscut aquest moment. Demanar suport és un bon primer pas.
Els primers passos pràctics
1. Demanar el certificat de discapacitat
És el document fonamental que obre la porta a la majoria d’ajuts i serveis. Es demana al CAD (Centre d’Atenció a les Persones amb Discapacitat) de la Generalitat.
→ Targeta acreditativa i certificat de discapacitat → Graus i beneficis per llindar
2. Sol·licitar atenció precoç (CDIAP)
Si la persona és menor de 6 anys, el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) ofereix atenció multidisciplinar gratuïta: psicologia, logopèdia, fisioteràpia, treball social.
No cal diagnòstic definitiu
L’accés al CDIAP no requereix tenir un diagnòstic definitiu. Pot iniciar-se amb una simple sospita.
3. Informar l’escola (si hi va)
Si l’infant ja està escolaritzat, cal comunicar-ho al tutor/a i demanar la intervenció de l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic).
4. Demanar ajuda emocional
Les famílies no estan soles. Hi ha associacions (com Acompanya’m) i serveis de psicologia familiar que poden ajudar a fer més manejable aquest moment.
Què passa al CAD
Quan es demana el reconeixement de discapacitat, un equip multidisciplinar (metge, psicòleg, treballador social) valora:
| Valoració | Què mesura |
|---|---|
| Grau de discapacitat | Percentatge global |
| Barem de mobilitat | Limitació per al transport públic |
| Barem d’acompanyant | Necessitat d’ajuda de tercera persona |
Temps d'espera
El procés sol trigar entre ==3 i 12 mesos== des de la sol·licitud fins a la resolució. Cal ser pacient i insistir si cal.
Efectes retroactius
El reconeixement té efectes des de la data de presentació de la sol·licitud, no des de la resolució. Guarda sempre el resguard de presentació.
Prestacions rellevants en aquesta etapa
- Prestació per fill a càrrec — compatible amb altres rendes segons grau
- Prestació per naixement — famílies nombroses, monoparentals o amb fill amb discapacitat
- CAPI — complement d’ajuda per a la primera infància
- Beques NESE — si hi ha necessitats educatives
Preguntes freqüents
Q: Quan comença a ser necessari el certificat? R: Es recomana demanar-lo tan aviat com hi hagi un informe mèdic o psicològic que reconegui el diagnòstic. Sense certificat no es pot accedir a la majoria de prestacions.
Q: El certificat és per sempre? R: Pot ser definitiu o temporal (amb revisió). Fins als 16 anys sol ser provisional. A partir d’aquí es valora si es manté, s’actualitza o es fa definitiu.
Q: I si no estic d’acord amb el grau atorgat? R: Es pot presentar un recurs d’alçada en un termini de 30 dies hàbils des de la notificació.
Q: Puc rebre atenció privada mentre espero el certificat? R: Sí. El diagnòstic per un especialista privat pot servir de base per iniciar tractaments mentre es tramita el certificat oficial.
Navegació
← Primer debut | L’educació →